TROBADA DE CORALS DE LA FCEC A SALT

Aquell concert va ser, sense cap dubte, ÚNIC ...
En XICU ens havia animat, com sempre, a fer-ho tan bé com en fóssim capaços. Però aquell dia hi va afegir una cosa que ens va fer posar la pell de gallina:
“A partir d'ara, hem de fer cada concert com si fos l'últim”
Tothom sabia que aquesta incertesa era una realitat, per més que ens neguéssim a admetre-ho.
Si és cert que l'estat d'ànim dels cantaires es transmet al públic, aquell dia els assistents van haver de percebre una profunda EMOCIÓ, un plany o un prec perquè la maledicció no es complís, un desig d'oferir al MESTRE allò que, en definitiva, li devíem: el cant, tal i com ell ens havia inculcat, amb la dedicació minuciosa de qui estima tan profundament la MÚSICA com ell ho feia.
Va ser l'últim concert de Tribana amb en Xicu Petit com a director.

Les Corals que van participar a la Trobada, a més de la nostra, la Coral Mestre Sirés, de Palafrugell i el Cor de Veus Blanques de Montilivi, de Girona, es van veure immerses en el remolí de sentiments del moment tan delicat que passàvem.
I van saber respondre-hi generosament, tant en l'etapa de preparació com en el mateix concert. Des d'aquí els volem reiterar el nostre més profund agraïment.

I el públic també va correspondre amb un llarg i emotiu aplaudiment.

La cara de satisfacció d'en Xicu durant tota la vetllada (tot i el dolor físic intens que estava suportant) la portem gravada a la memòria i ens dóna la pau de creure que es va poder sentir satisfet de la feina que havia realitzat a poc a poc, amb la paciència d'un picapedrer.

En resum, va ser una Trobada genial, meravellosa. I esperem que en vinguin moltes! Ens queda tant per aprendre...