Pàgines

dissabte, 13 de novembre del 2010

XICU,QUE LA PAU I LA MÚSICA T'ACOMPANYIN...


Volem que la coral que dirigies continuï avançant. L'impuls que el teu savi mestratge ha imprès en nosaltres ens ajudarà a mantenir l'esforç, la constància i el nivell.
Moltes gràcies, estimat mestre, sempre seràs als nostres cants i als nostres cors!!!
Per a en Xicu, de la Coral Tribana (en record de Xicu Petit i Guinart)
Coral Tribana, la meva coral, com ens deies tu. Pensant en aquest moment, no sabia què escriure que ja no s'hagués dit. Només em venia al cap el moment en què, com baixat del cel, et vaig conèixer. L'endemà fèiem l'últim concert amb la Sònia i al cap d'una setmana ja eres el nostre director.
Eren moments difícils, al començament, recordes? Però ara no els canviaríem per res del món. Els llargs assaigs, el suc d'MP3 i, al final, un esplendorós Glòria de Vivaldi.
I què me'n dius, dels sis bombonets, com tu deies als Nocturns? Les explicacions de cada cançó. Com ens feies estimar i sentir la música!
I fa ben pocs dies, surts de l'hospital i et plantes al bell mig de l'església de Sant Cugat amb la teva cadira de rodes i ens demanes que cantem com si fos l'últim concert. Ens vas dirigir com mai i nosaltres t'ho vam entregar tot, cos i ànima.
Els membres de la Tribana t'oferim unes roses. Roses blanques. Roses blanques per dir-te fins aviat. Blanc, el símbol de dol a orient. Símbol de llum a occident. La mateixa llum que ets tu, ara i sempre.

T'estimem.
Amàlia Rispau, presidenta de la Coral Tribana Salt.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.